“El blau tenyeix, destenyeix. Sincronitza amb el temps.
Hi ha malalties blaves, hores blaves, músiques blaves.
El blau és sempre musical, des de l’ultramarí fins a l’atzur transparent.
La flauta del pastor és blava. Hi ha amors blaus també.
Són els que es mantenen purs, quan els amants naveguen
l’un dins l’altre ulls endins. Si el silenci els acompanya,
el blau es manté intacte, i poden arribar al bes blau, a l’abraçada blava…”
(Josep Palau i Fabre)
El blau és relaxant, com quan contemplem de nit la immensitat del mar en calma. Així vaig concebre aquesta peça, pensant en els versos del gran poeta Josep Palau i Fabre que diu que “El blau va néixer en el mar per a inundar-nos”.
L’alquímia del Blau. Núria Rossell.