No ens prendran la veu

“No seré una dona lliure

mentre continuï havent-hi dones sotmeses”.

Audre Lorde

Com vestits fets a mida, les paraules s’embolcallen amb els significats inherents de cada persona. Cadascú les dota del seu propi sentit, coincidint amb d’altres o no, fent-ho amb llibertat o des de l’opressió conscient o inconscient de la societat. Perquè és aquesta última, la societat, la que disposa quin ha de ser el seu significat més adequat. És així com dota de sentit paraules com “dona” o “home”, convertint d’aquesta manera el gènere en una construcció sociocultural. Només cal pensar en el món androcèntric en què vivim, per deduir que aquesta mentalitat ens marca com han de ser les dones i les obliga a ser ratificades constantment, posant-les en una situació d’asimetria respecte als homes, les seves idees i els seus pensaments. És hora de fer una profunda reflexió, d’aturar-se davant de mots sovint malmesos per la societat, de reaccionar a les injustícies i desigualtats, de donar llibertat per transcendir el gènere. (UnNouAire editorial)

llibre d’artista

No ens prendran la veu, llibre d’artista de Núria Rossell, Marta Ballvé, Anet Duncan i Laura Iniesta.

Aquestes són algunes de les pàgines del llibre on hi ha les meves pintures. Un agraïment infinit a les dones que han participat en aquest projecte. A les dones valentes i empoderades que hi han posat veu amb els seus textos, i a les artistes plàstiques que, des d’un principi, van creure en aquest projecte, i amb les quals he compartit moments molt especials.

Un projecte artístic compartit: Marta Ballvé, Anet Duncan, Laura Iniesta i Núria Rossell.

“El text és una font d’inspiració contínua que complementa l’obra”, Núria Rossell.
Les artistes en una de les trobades al taller de Laura Iniesta.