“Alzinars i suredes constitueix una reserva enorme de fusta i de suro que els nostres avantpassats van saber aprofitar molt bé. La lleva del suro és de les poques activitats al bosc que encara es fan manualment. Cal fer-la amb gran destresa, saber fer el tall al lloc adequat per no malmetre l’arbre. El que més m’atreu d’aquesta perícia és el gran respecte que els peladors tenen pels nostres boscos.
Uns boscos per on han passat peladors, traginers, escarrassos, pesadors, apicultors, carboners… que proveeixen de suro la indústria tapera, converteixen les escorces o rusques en ruscos d’abelles o saben aprofitar l’abundància de fusta d’alzina per al carboneig.
Avui la gestió d’aquests grans boscos s’ha convertit en un problema i van caient en l’abandonament. Però els naturalistes saben prou bé que aquests paisatges surers són uns índexs de biodiversitat superiors als de molts altres ecosistemes.
De l’atracció per la verticalitat, pels tòtems i per les històries de la gent que ha viscut als nostres boscos, sorgeix la idea de crear un bosc amb escultures fetes amb pannes de suro. Escultures alineades cap al cel, com els arbres. Que es mimetitzin amb l’entorn natural on pertanyen, en una simbiosi entre art i natura. Tenint en compte que han de suportar la intempèrie, lluny dels espais expositius convencionals, la instal·lació està pensada per no estar tancada entre les parets d’un museu, sinó per ser contemplada dins l’entorn del bosc. Un espai per on el visitant pugui transitar-les, sentir-les properes a través d’un passeig escultòric per la sureda. I és que l’art s’alimenta de la natura.
I en acostar-se a cada obra individualment, el visitant pot sentir les textures naturals del suro i descobrir-hi un seguit de personatges que han dedicat les seves vides a feines lligades al bosc. Perquè “Bosc i memòria” és un diàleg entre home i paisatge. Un homenatge als homes i a les dones que s’han dedicat, generació rere generació, a la cura dels paisatges que ens envolten.
Hi trobareu sis grans peles de suro extretes de sureres del Montnegre. Sense cap més intervenció que la imatge serigrafiada al ventre de la panna. Fotografies d’homes i dones que han viscut de l’activitat forestal i han estat els millors curadors dels nostres boscos. La cara exterior de la rusca, l’esquena o raspa, manté el seu estat original, tal com ha estat extreta del bosc.
Que el passeig per aquest bosc sigui també el vostre homenatge.”
Núria Rossell, artista
Fotografies: peladors de suro (imatge de finals del segle XIX), dones treballant a la pela (també de finals del segle XIX), taper (dècada dels quaranta del segle XX), apicultor amb gran activitat al Montnegre (segona meitat del segle XX), carboner del Montseny (segona meitat del segle XX) i el naturalista Dr. Martí Boada.
Arxius fotogràfics: Centre d’Estudis i Documentació del Baix Montseny, Dr. Martí Boada, Salvador Vilà i Lluís Ibern.
