“Hi ha obres tan fràgils com
el paper, fragments de la pròpia obra
que se superposen -com vels-
amb una doble intencionalitat,
reveladora i ocultadora a la vegada.”
(Núria Rossell)
Aquestes obres conviden a la nostàlgia. En una volguda recerca de la fragilitat, es converteixen en un elogi de la paraula escrita.
(collage)