Entre 1948 i 1958, J V Foix va enviar un poema als seus amics i coneguts per felicitar-los el Nadal. I el Cap d’Any de 1960, fa gairebé 60 anys, va enviar-los una nova felicitació, en aquesta ocasió per felicitar-los l’any. Quan Foix va enviar la seva primera felicitació, tenia 55 anys. I des d’aleshores ja no va interrompre l’hàbit de comunicar-se amb els amics i regalar-los una de les seves poesies, marcadament atípiques, carregades de símbols, personatges i paisatges, des del seu recés a Port de la Selva, passant pel Montseny i fins a Prades, al Baix Camp. Els seus versos no són fàcils. Plens de surrealisme i vestits amb la gran passió que sentia per la llengua catalana, són un repte per als més conservadors. Aquestes obres de la sèrie “Homenatge a Foix” estan inspirades en aquests poemes.
Ho sap tothom, i és profecia
“Mestre d’aixa dels mots, gran coneixedor de la llengua,
cronista de la seva època, irònic i surrealista
a la vegada, no se li escapava cap detall.
Dotat d’una memòria prodigiosa, feia malabarismes
amb les paraules.” (Martí Pey)
Pintura i collage sobre paper.
