Femení singular

“No vaig haver d’eixamplar

ni d’escurçar la llargada

dels meus llavis, dels meus braços:

el teu amor hi encaixà

com un vestit fet a mida.”

Gemma Gorga

La poesia torna a ser la musa inspiradora. Regiro la llibreria i hi cerco les poetes que avui m’ajudaran a teixir aquest meu univers pictòric. M’enduc els llibres al taller i enfilo la meva història, una història narrada en femení i singular. Bruixa de dol de Maria Mercè Marçal, El blat del temps de Montserrat Abelló, Parada obligatòria de Maria Àngels Anglada, El desordre de les mans de Gemma Gorga i una nova descoberta, L’amplitud dels angles de Montserrat Comas.  

(pintura i collage sobre paper 76x56cm)