La paraula ens lliga a la memòria dels pobles, una memòria que es remunta als orígens encara orfes de lletres. La paraula ens ha permès fixar el coneixement i transmetre’l a les generacions que ens han seguit. I els llibres són els grans magatzems de paraules, on es recreen històries, jocs verbals… Són la gran finestra al coneixement. Molts poders han perseguit la memòria dels pobles i les seves llengües. Cada dia moren paraules de llengües amb gran nombre de parlants i cada dia moren llengües minoritàries sense que ningú en prengui consciència. Quan es moren, desapareixen per sempre i, amb elles, tot l’univers cultural que representen.
